Volta al Pallars Sobirà

 

en bicicleta de muntanya

 

 

Albert Castellet

 

Pere Oller

 

 

Índex

Pròleg

Introducció a la sèrie

 

INFORMACIÓ GENERAL

    1. Seguiment dels itineraris

    2. El llibre de ruta

    3. Duresa, dificultat i horari

    4. Logística

    5. Material aconsellat

    6. Consells pràctics

    7. Conducta

    8. Informació d'última hora i errades

    9. Emergències

    10. Agraïments

 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

    1a etapa: Gerri de la Sal – Ancs.

    2a etapa: Ancs - Esterri d’Àneu.

    3a etapa: Esterri d’Àneu - Ribera de Cardós.

    4a etapa: Ribera de Cardós – Àreu.

    5a etapa: Àreu - Os de Civís.

    6a etapa: Os de Civís - Sant Joan de l’Erm.

    7a etapa: Sant Joan de l’Erm - Gerri de la Sal.

 

Perfils altimètrics

 

Altres guies de la mateixa sèrie

 

Tornar a la pàgina d'inici

Pròleg

 

Després d’anys de sortir amb la bicicleta de muntanya per bona part de Catalunya, la nostra imaginació per trobar nous indrets i itineraris començava a minvar. Aquella il·lusió del principi per a descobrir pistes i caminets que havíem vist sobre el mapa o que recordàvem de les excursions a peu de feia anys, havia deixat pas a una falta d’idees que ens acabava portant sovint als mateixos llocs de sempre. I no és que no ens en quedessin de racons per a descobrir!

 

Malgrat aquesta crisi d’idees, hi havia un itinerari que feia temps que ens atreia l’atenció: la volta al Pallars Sobirà. Sobre el mapa s’intuïa una ruta extraordinària, amb grans desnivells, baixades trialeres i en un ambient de Pirineus que prometia no defraudar-nos. I així fou com l’estiu del 97 enfilàvem la carretera cap a Gerri de la Sal, amb la renovada il·lusió de descobrir una volta bonica i dura.

 

En tres dies vam recórrer els 240 km i quasi 9.000 metres de desnivell que ens van sortir. I no ens va defraudar: majestuosa és la paraula que trobàvem que millor definia la volta. Encara vam necessitar diversos dies més per acabar de polir alguns trams massa trialers i alguna marrada dels primers dies.

 

El resultat ens va entusiasmar tant que ens engrescà a fer voltes a altres comarques. Després del Pallars seguí la Vall d’Aran, el Ripollès i la Cerdanya. I aquí en teniu el resultat.

 

Esperem que gaudiu d’aquesta volta tant com nosaltres. Bones pedalejades!

 

 

Albert Castellet i Pere Oller

Gener 2001

 

 

Introducció a la sèrie

 

Aquesta guia forma part d’una sèrie de voltes en bicicleta de muntanya a comarques catalanes. Els itineraris recorren les valls i carenes que les envolten, en uns marcs incomparables que combinen les zones més baixes de les valls i planes amb les carenes i cims de l’alta muntanya.

 

Hem intentat que els recorreguts seguissin al màxim el límit de la comarca, però tenint en compte altres criteris com la ciclabilitat, la bellesa i diversitat del paisatge i l’homogeneïtat de la volta. En general, els itineraris eviten l’asfalt i sobretot les carreteres transitades. Les pujades utilitzen les pistes més bones i les trialeres acostumen a ser curtes i de baixada.

 

Les voltes estan dividides en etapes que acaben en indrets on podrem menjar i pernoctar. De tota manera, no cal realitzar totes les etapes seguides, sinó que les podrem fer separadament, de dues en dues o de tres en tres, segons els dies de què disposem. En la majoria dels casos es pot tornar al principi de l’etapa fent un breu tram per carretera. Si no, sempre podrem fer autostop per a recollir el vehicle, combinar-ho amb dos vehicles o tornar a l’inici en taxi. Per altra banda, sovint podrem empalmar dues etapes si estem en forma.

 

Es tracta de voltes per etapes pensades per a ciclistes mitjanament entrenats i amb una certa experiència en rutes llargues i amb trams difícils. Per això es recomana realitzar-les amb el mínim de pes possible, dormint a les fondes o refugis i gaudint així al màxim de la bicicleta de muntanya.

 

Tot i que les etapes d’una mateixa volta són homogènies pel que fa a llargada i dificultat, no és així entre voltes. Mentre a la Volta al Ripollès les etapes són en general curtes i senzilles, al Pallars haurem d’afrontar desnivells de pujada molt drets i continuats i, a la Vall d’Aran, descensos trialers molt tècnics. Cadascú podrà trobar la volta a la seva mida.

 

Cada volta està descrita mitjançant un llibre de ruta molt complet i marcat sobre un mapa esquemàtic per facilitar el seguiment de l’itinerari. A més, s’ofereix tot un seguit d’informació complementària tant genèrica com de cada etapa.

 

 

INFORMACIÓ GENERAL

 

1. Seguiment dels itineraris

 

El llibre de ruta (LLR), també anomenat road book, juntament amb l’esquema de l’itinerari, és pràcticament suficient per seguir l’itinerari. Malgrat això, considerem imprescindible portar un mapa detallat com els de l’Editorial Alpina, els comarcals d’escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya o una altre d’equivalent. El mapa ens serà molt útil per a tornar a trobar l’itinerari si ens perdem, per a poder abandonar a mitja etapa, per fer alguna variant i sobretot per fer-nos una idea de per on circulem, de quins són els cims que ens envolten o els pobles que veiem.

 

El LLR està pensat per portar-lo sobre el manillar subjectat amb una pinça o amb una funda transparent, ja que el consultarem contínuament. El mapa, en canvi, no farà falta que estigui tant a la vista. En l’apartat següent expliquem les característiques d’un LLR i, en particular, del que hem elaborat per a les voltes d’aquesta sèrie.

 

El comptaquilòmetres és indispensable per a poder seguir el LLR. És recomanable que com a mínim dues persones del grup en portin. Almenys un dels comptaquilòmetres l’anirem posant a zero a cada vinyeta per tal de seguir els quilòmetres parcials. Cal tenir en compte que mai ens coincidiran de forma exacta els quilòmetres del nostre comptaquilòmetres amb els del LLR ni amb els dels nostres companys. Per molt ben calibrat que estigui, la mesura depèn massa de factors incontrolables: traçat, pressió i desgast de les rodes,… Una variació de fins al 3% és normal.

 

2. El llibre de ruta

 

El seguiment del LLR és intuïtiu. Cada vinyeta correspon a una zona de l’itinerari amb algun tret característic; normalment un trencall o una casa. Les vinyetes estan en ordre seqüencial de dalt a baix i faciliten tot un seguit d’informació:

o       km parcials: Quilòmetres des de l’última vinyeta.

o       km totals: Quilòmetres des de l’inici de l’etapa.

o       km aproximats: Apareix el signe de ± quan el quilometratge des de l’última vinyeta no és exacte (per exemple en trialeres, itineraris poc definits,…).

o       Desnivell acumulat: Desnivell acumulat de pujada des de l’inici de l’etapa.

o       Altura: Altura sobre el nivell del mar.

o       Esquema: Esquema de la zona. Les fletxes indiquen per on s’arriba i per on es segueix. El punt negre correspon a la posició exacta on es mesuren els quilòmetres. Els diferents signes utilitzats són autoexplicatius (consulteu la llegenda a la pàgina següent).

o       Nom del lloc.

o       Descripció: Descripció de la vinyeta i del tram fins a la vinyeta següent.

Observacions

• Els esquemes del LLR poden correspondre a zones relativament grans (fins a més d’un centenar de metres). Aquests casos queden clars, sigui pel propi esquema o perquè s’indica la distància. És important prendre els quilòmetres en el punt negre representat a l’esquema.
• Si no es diu el contrari, seguirem sempre la carretera, pista o camí principals; és a dir, els més marcats o en cas de dubte, el que segueix més recte. Així, sovint trobarem trencalls secundaris que no estaran reflectits en el LLR i que no haurem d’agafar.
• Sovint el LLR indica seguir el GR. En aquest cas seguirem les marques dels GR (senders de Gran Recorregut) que són vermelles i blanques i estan en arbres o pedres. A vegades costen de veure i no és senzill seguir-les.
• Quan es parla de ciclabilitat, s’ha de tenir en compte que és un terme molt subjectiu. En general, s’ha considerat per a un ciclista hàbil i entrenat, però, segons el nivell de cadascú, caldrà arrossegar la bicicleta més o menys estona.
• Vigileu especialment quan a la descripció indiquem “ATENCIÓ!”, ja que són indrets on és fàcil saltar-se la vinyeta o bé on hi ha un perill especial.

Llegenda

 

 

3. Duresa, dificultat i horari

 

Cal advertir, en primer lloc, que aquestes voltes han estat pensades per a practicants habituals de la bicicleta tot terreny mitjanament entrenats i amb experiència. El ciclista novell pot tenir problemes per acabar alguna de les etapes.

 

La duresa de cada etapa queda ja bastant definida pels quilòmetres totals i pel desnivell acumulat. Tanmateix, el tipus de terreny i la llargada de les pujades també contribueixen a que una etapa sigui més o menys dura. Hem establert una escala de l’1 al 5 que resumeix la duresa de l’etapa. Així, per exemple, una duresa d’1 correspondrà a una etapa de menys de 30 km i que no arribi als 700 metres de desnivell de pujada, mentre que una duresa del 5 pot arribar a suposar 80 km o desnivells de més de 1500 metres. En tot cas, cal entendre aquesta duresa com l’esforç físic que ens suposarà completar l’etapa, sense tenir en compte la dificultat tècnica de la mateixa.

 

Per a valorar la dificultat de l’etapa hem utilitzat colors, de forma similar a com s’utilitzen a les pistes d’esquí. Així la graduació de més senzill a més difícil passa del verd al blau, al vermell i al negre. Aquesta graduació vol donar una idea de la dificultat de les trialeres que trobarem i també de les pujades dretes que requereixen habilitat per a fer-les sense baixar de la bicicleta.

 

 

Cal tenir en compte que la duresa i sobretot la dificultat són termes subjectius. Aquestes escales de graduació, que utilitzem en totes les guies d’aquesta sèrie, no són universals i tan sols tenen per objectiu donar una idea de l’etapa i evitar sorpreses.

 

Donem un horari per a cada etapa, que està pensat per a ciclistes mitjanament entrenats que vagin a un ritme normal i sense comptar les parades. Però és evident que hi haurà diferències molt importants motivades no només per la forma física de cadascú, sinó també per les condicions del terreny, per la meteorologia, per si ens perdem, etc. Per tant, preneu-vos aquesta dada a títol indicatiu i per poder comparar entre etapes.

4. Logística

 

Val la pena fer l’itinerari amb el mínim pes possible. Així ens cansarem menys, podrem apurar més les pujades dretes i les trialeres i gaudirem molt més de les etapes. Per tant, us recomanem que no porteu alforges laterals, sinó una de les petites que van sobre el portaequipatges.

 

Les etapes estan pensades per anar a parar a fondes o refugis on podrem dormir i menjar, estalviant-nos així el pes del sac de dormir, la tenda i els àpats. Per a cada etapa s’indiquen els telèfons dels llocs on podrem pernoctar, assenyalant el tipus d’allotjament de què es tracta.

 

En els pobles amb diversos allotjaments possibles, adjuntem els telèfons de les oficines de turisme que ens poden proporcionar els dels diferents hotels i fondes. Haurem de reservar places amb antelació si volem assegurar-nos un lloc, sobretot a l’estiu.

 

En les etapes més llargues acostumem a trobar un lloc on menjar un entrepà. Per tant, només ens caldrà carregar alguna menja energètica (barretes energètiques, galetes,...). Pel que refereix a l’aigua, anirem trobant fonts sovint. Malgrat tot, a ple estiu val la pena portar un Camelback de 2 litres o un parell de bidonets i anar omplint-los cada vegada que trobem aigua.

 

Hi ha etapes que passen per sobre dels 2000 metres. Haurem de vigilar a inici i final de temporada amb la neu que hi pugui haver. En principi, de maig a octubre és bona època per a fer-les. Porteu prou roba d’abric, ja que a 2500 metres d’altura pot fer fred de veritat.

 

 

 

5. Material aconsellat

 

Per facilitar la preparació de la sortida, detallem a continuació el material que creiem que és convenient portar per a realitzar la volta sencera. Si només fem una etapa, podrem reduir un xic aquesta llista. En tot cas vigileu de no excedir-vos en el pes, ja que això ens farà gaudir molt menys de la bicicleta, sobretot en els trams més difícils.

o       pinça i/o funda per al LLR

o       LLR

o       mapa de la comarca

o       llapis o bolígraf i paper

o       brúixola

o       comptaquilòmetres (precisió fins a 10 metres)

o       portaequipatges + alforja superior

o       bidonets o Camelback

o       guants de bici

o       folre polar de cos (no massa gruixut)

o       paravent pel cos

o       pantalons de ciclisme

o       sabatilles que ens permetin moure’ns tant amb la bicicleta com a peu

o       mínima roba de recanvi (roba interior, samarreta i mitjons)

o       un buf o similar

o       casc

o       bosses de plàstic perquè no se’ns mulli la roba si plou

o       telèfon mòbil o emissora (només per a emergències)

o       necesser i farmaciola mínims

o       ulleres de sol

o       crema solar

o       paper de WC

o       documentació (DNI, tarja de crèdit, assegurança, diners,…)

o       màquina de fotografiar i carrets

o       menjar

o       material de reparació mínim per grup:

§         manxa

§         palanques per treure la coberta

§         una cambra de recanvi per persona

§         oli

§         pedaços + dissolució

§         claus fixes + Allen + tornavís (totes les mides que calguin)

§         cables (un per al fre i l’altre per al canvi)

§         desmuntacadenes

§         un tros curt de cadena

§         clau per als radis

§         alguna brida de plàstic

§         algun cargol de recanvi (també els que collen els plats)

§         un tros de filferro

6. Consells pràctics

 

A continuació recollim tot un seguit de consells pràctics que us poden ajudar a gaudir més de la bicicleta de muntanya:

 

• Reviseu amb cura la bicicleta abans de cada sortida, vigilant de tenir les eines i recanvis necessaris. Penseu en reparar o canviar la cambra si heu punxat i l’heu feta servir.

 

• Netegeu la bicicleta sovint i especialment la cadena. Poseu-li oli cada vegada que la utilitzeu o més sovint si cal.

 

• Beveu molta aigua durant la sortida i no oblideu d’omplir els bidonets o el Camelback a cada font que trobeu. Us cansareu molt menys si aneu ben hidratats.

 

• Porteu prou menjar i sobretot alguna barreta energètica que us ajudarà molt si teniu una “pàjara” (defalliment).

 

• Mireu bé el LLR i consulteu periòdicament el mapa per saber on sou i evitar perdre-us.

 

• Vigileu amb els filats, sobretot al vespre quan hi ha menys llum i sovint no es veuen bé.

 

• Feu-vos alguna assegurança que cobreixi els possibles accidents (també els rescats) ocorreguts durant la pràctica de la bicicleta de muntanya. Funciona bé l’assegurança de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (vigileu que la modalitat inclogui la BTT!) o la de la Federació de Ciclisme. I recordeu de portar la pòlissa o llicència i els telèfons amb vosaltres!

7. Conducta

 

Ens agradaria molt no haver d’incloure aquest apartat, però l’experiència demostra que encara hi ha molta gent que no sap comportar-se com és degut per la muntanya.

 

Haurem de tenir en compte les següents normes elementals:

 

• No llencem cap paper ni altres deixalles a terra. Ens ho emportarem tot a sobre fins que trobem unes escombraries.

 

• No fem sorolls innecessaris que puguin destorbar els animals o l’altra gent.

 

• Seguim sempre la pista o el camí i no ens fiquem innecessàriament pels prats. Si l’itinerari així ho requereix, circularem per la vora dels prats o per roderes o traces ja existents si n’hi ha.

 

• No fem derrapades innecessàries en els camins o quan circulem camp a través, ja que poden ser l’origen de zones d’erosió molt difícils de regenerar.

 

• Si ens creuem amb gent a peu o amb altres ciclistes, disminuirem la velocitat per a evitar molèsties i ensurts; recordem que els camins estan oberts a tothom.

 

• Si creuem un filat o una tanca, recordem sempre de tornar-lo a tancar perquè el bestiar no es pugui escapar.

 

• No espantem el bestiar perquè sí. Quan ens creuem amb bestiar, anem a poc a poc. En un camí estret deixem-lo passar.

 

• Respectem els habitants dels indrets per on transitem.

 

8. Informació d’última hora i errades

 

Ens disculpem ja de bon principi per les errades que hi pugui haver en aquesta guia. Sovint serà culpa nostra, però tingueu en compte que moltes vegades s’obren pistes noves o n’asfalten d’altres i a mesura que passen els anys s’anirà desfasant. La guia és de l’any 2001 i no hem actualitzat res en aquets últims anys!

 

Us agrairem que ens comuniqueu qualsevol errada que trobeu o suggeriment que cregueu oportú per a incloure-ho en aquesta pàgina i per a futures edicions de la guia.

 

9. Emergències

 

En cas d’accident seguiu els següents passos:

 

1. Mantingueu la calma.

 

2. Practiqueu els primers auxilis al ferit. Moveu-lo el mínim.

 

3. Analitzeu la forma de demanar ajut més ràpida (mòbil, ràdio, refugi,...).

 

4. No deixeu sol el ferit. Si no hi ha cap altra opció, abrigueu-lo i deixeu-li menjar i líquid.

 

5.      Recordeu les dades que haureu de facilitar al grup de rescat:

o       nombre de ferits, lesions i gravetat

o       referència del lloc exacte on es troben

o       condicions meteorològiques

o       lloc des d’on es dóna l’avís

 

Us recordem alguns telèfons útils en cas d’emergències:

 

Atenció Urgent als ciutadans                                          112

 

Bombers de la Generalitat                                                   085

 

Mossos d’Esquadra                                                             088

 

Guàrdia Civil (Socors a Muntanya)                                     062

 

 

 

 

 10. Agraïments

 

Aquesta guia hauria estat molt dura de fer si només haguessin participat en la seva elaboració les dues persones que la signen. Des dels amics que ens han acompanyat a les innumerables sortides, als que ens han aconsellat com fer-la, quins camins seguir, en quins locals pernoctar, etc. i fins als que han col·laborat en l’edició de la mateixa, volem expressar-los en aquesta pàgina el nostre absolut agraïment.

 

Un esment especial per al Xavi Gonzàlez, que ens ha acompanyat en la majoria de les sortides, posant-hi sempre el seu entusiasme i força física. També han col·laborat en Joan Ramon Lengua i la Blanca Doya.

 

A part, cal destacar la paciència que han tingut amb nosaltres la Mireia Iglésias i l’Anna Fontcuberta, aguantant llargues encigalades buscant el camí perdut, caps de setmana de redacció i mals de caps diversos.

 

Per altra banda, cal dir que el llibre de ruta s’ha pogut realitzar de forma àgil i ràpida gràcies al programa informàtic confeccionat per la Marta Oliveró, el qual ens ha estalviat molt temps i ha evitat errors a l’hora de gestionar i editar les vinyetes del llibre de ruta.

 

 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

 

 

Aquesta és una de les voltes més dures de la sèrie. Tot i que en general les etapes no representen molts quilòmetres, haurem d’afrontar pujades dretes i sostingudes i algun descens molt trialer. Però a la vegada, és una de les voltes que passa per indrets menys freqüentats i més inhòspits. Exceptuant la Vall de Tor, pràcticament no trobarem vehicles en bona part del recorregut.

 

		km	desnivell	horari	dificultat	duresa
	1. Gerri de la Sal - Ancs	25,25	1110	4		3
	2. Ancs – Esterri d’Àneu	62,20	1770	7		5
	3. Esterri d’Àneu – Ribera de Cardós	31,96	1220	5		3
	4. Ribera de Cardós – Àreu	27,94	1420	6		4
	5. Àreu – Os de Civís	39,36	1330	5		4
	6. Os de Civís – Sant Joan de l’Erm	29,55	940	4		2
	7. Sant Joan de l’Erm – Gerri de la Sal	42,95	710	5		3
	TOTAL	259,21	8500	36		3

 

L’itinerari va ser pensat en un principi per a fer-lo en quatre etapes; això implicava desnivells acumulats de més de 2000 metres els tres primers dies. En aquesta guia hem preferit dividir les tres primeres etapes per tal de fer-ho apte per a més ciclistes. No obstant, si esteu ben entrenats, podeu empalmar les etapes 1-2, 3-4 i 5-6. Si feu les dues primeres etapes juntes, haureu de superar un dels desnivells continuats més grans dels Pirineus: 2000 metres amb tan sols una baixada de 100 metres a mig camí!

 

Telèfons d’interès

 

Patronat Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà         973 62 10 02

 

Associació de Residències-Cases de Pagès                973 62 31 84

del Pallars Sobirà                                                   www.agronet.org

 

Observatori meteorològic de Sort                                    973 62 07 75

Institut Nacional de Meteorologia                                      906 365 380

Servei Català de Meteorologia                                         www.gencat.es/servmet

 

Taxis de Sort                                                                       973 62 12 81

 

 

Cartografia

 

• Mapa comarcal de Catalunya, Pallars Sobirà - 26 (escala 1:50.000), Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

o       Mapa Excursionista i Turístic de Sant Maurici (escala 1:25.000), Editorial Alpina.

 

 

 

 

1a etapa: Gerri de la Sal – Ancs.

 

 

Aquesta primera etapa de la volta al Pallars Sobirà ens porta, pràcticament sempre pujant, al petit poble d’Ancs. Aquest poblet és conegut pel festival de música celta i la setmana medieval que es celebra cada any l’última setmana de juliol.

 

Comencem pel límit inferior de la comarca, amb una pujada a Pujol, des de la qual gaudim d’una vista excepcional del congost de Collegats. Seguim després la carretereta asfaltada que puja a l’Estany de Montcortès, però abans d’arribar-hi, a Bretui, saltem cap a Sellui, ja a la vall d’Ancs.

 

Originàriament, la volta al Pallars va ser pensada de forma que la primera etapa arribava a Esterri d’Àneu, el que correspon a les dues primeres etapes d’aquesta guia. Si ho volem fer així, haurem d’afrontar un desnivell continuat de pujada de 2000 metres i un recorregut total de 90 km. En aquest cas podem escurçar l’etapa començant de Gerri de la Sal cap a Sort i, en arribar al Barranc d’Ancs (1 km), agafant la Vall d’Ancs des del seu inici, que en 5,4 km més ens porta a Sellui (vinyeta 7). Això suposa un estalvi d’uns 12 km i de 150 metres de desnivell.

 

 

 

 

Llibre de ruta: E11

 

Allotjament

 

Can Moxarró (973 25 22 80, 93 436 62 52). És necessari avisar amb antelació, ja que no està obert tot l’any.

 

 

2a etapa: Ancs - Esterri d’Àneu.

 

 

És l’etapa més dura, tant pel seu desnivell, com per la llargada i per la dificultat d’algun tram, tot i que és tota ciclable. L’etapa és molt variada; des de l’ambient d’alta muntanya de l’inici, fins als típics pobles pirinencs de Jou i Son, ja al final, anem passant per paratges de singular bellesa i amb unes vistes meravelloses.

 

L’etapa comença pujant fins als quasi 2500 metres de lo Tossal, per sobre de les pistes d’esquí abandonades de Llessui, per una pista en mal estat i amb unes rampes molt dretes que posen a prova la nostra habilitat, equilibri i resistència. Tot seguit baixem per uns prats fins a una pista que va flanquejant tota la carena, per sota del Montsent de Pallars, al final de la qual saltem a les pistes d’esquí d’Espot. Acabem per la carretereta que voreja la vall a mitja altura i que passa pels bonics pobles de Jou i Son.

 

A Son podem parar per visitar el conjunt monumental de Sant Just i Sant Pastor de Son, on destaca el campanar i el retaule del segle XV. A Esterri hi ha la Casa Gassia, casa agroramadera del segle XVIII i seu de l’Ecomuseu.

 

 

 

 

Llibre de ruta: E21, E22 

Allotjaments

 

Podeu trobar allotjament en algun dels hotels o en alguna residència-casa de pagès d’Esterri d’Àneu o de València d’Àneu. Us informaran a l’Oficina de Turisme d’Esterri d’Àneu (973 62 63 45).

 

També es pot pernoctar al poble de Son (vinyeta 22 de la 2a etapa), al refugi Casa Masover (973 62 63 83).

 

 

3a etapa: Esterri d’Àneu - Ribera de Cardós.

 

 

Tot i que l’etapa no és especialment llarga, hem de superar un bon desnivell ja de bon principi. El descens cap a la vall del Cardós és trialer i perdedor, però francament bonic i feréstec. Amb prou habilitat el podem fer pràcticament tot sobre la bici, però hem de seguir amb cura el LLR i mirar el mapa per trobar l’itinerari correcte.

 

D’Esterri d’Àneu comencem pujant per la carretera asfaltada, passant per Unarre i Burgo. Poc després d’aquest poble, enfilem la pista de lo Calbo, que abandonem ja bastant amunt per anar cap al Coll de Campirme. Una mica més enllà comença la baixada trialera cap a les bordes de Perafita. Segueix llavors un caminet magnífic pel fons de la vall fins arribar a la carretereta d’Estaon, que seguim de baixada fins a Ribera de Cardós.

 

Aquesta etapa es pot empalmar amb la següent. Les dues són etapes curtes en quilòmetres, però amb un bon desnivell i amb baixades difícils.

 

 

 

 

 

Llibre de ruta: E31, E32

 

Allotjaments

 

A Ribera de Cardós hi ha diverses fondes i hotels. També hi ha bungalows als dos càmpings del poble. Ens informaran al Patronat Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà (973 62 10 02).

 

 

 

4a etapa: Ribera de Cardós – Àreu.

 

 

Magnífica i dura etapa que ens porta a la Vall Farrera.

 

Comencem ja amb una pujada dreta al principi, després de Cassibrós, que es va suavitzant a poc a poc fins arribar als plans de Négua, on a l’hivern hi ha una estació d’esquí de fons. Continuem pujant per la carena per una pista amb rampes molt dretes que arriba als 2350 metres sobre el nivell del mar i que deixem a l’altura del Collet de Tudela per agafar el GR. La baixada segueix el GR, bastant ciclable al principi, encara que hem de fer un tram arrossegant la bicicleta fins a les bordes de Costuix. A partir d’allà, una pista ens du directament a Àreu.

 

Val la pena fer una visita al Museu de la Fusta d’Àreu, amb la serradora i el molí fariner hidràulics. Hi ha visites guiades amb demostració de com funcionaven.

 

 

	asfalt	pista	caminet	total
km	2,29	22,75	2,90	27,94
%	8,20	81,42	10,38	100

 

desnivell	horari	dificultat	duresa
1420 m	6 h		4

 

 

Llibre de ruta: E41 

 

Allotjaments

 

A Àreu i a Alins hi ha diverses fondes i cases de turisme rural. Al Càmping Pica d’Estats (973 62 43 47) també hi ha lloguer de bungalows. Ens informaran al Patronat Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà (973 62 10 02).

 

 

 

5a etapa: Àreu - Os de Civís.

 

 

Aquesta és potser una de les etapes més boniques, si no fos pel trànsit que hi acostuma a haver de 4x4 que van i venen d’Andorra. Vigileu, ja que hi ha vehicles que van a velocitats desmesuradament altes.

 

D’Àreu baixem fins a Alins, on agafem la pista que puja al Port de Cabús, passant pel «famós» poble de Tor. La pista transcorre per una vall realment bonica, amb prats verds, bordes i vaques fins als 2300 m del coll. Entrem a Andorra per una carretera asfaltada que seguim fins a la part superior de les pistes d’esquí de Pal, on ens desviem a la dreta cap a les bordes de Setúria. Per un curt, però difícil, tram sense pista entrem altre cop a Catalunya i baixem fins a Os de Civís.

 

Aquesta etapa es pot empalmar amb la següent per anar a dormir a Sant Joan de l’Erm. Resulten en total uns 70 km i poc més de 2000 metres de desnivell.

 

 

 

 

Llibre de ruta: E51 

 

Allotjaments

 

A Os de Civís hi ha dues residències-cases de pagès i diverses fondes. Us poden informar a l’Oficina de Turisme de la Seu d’Urgell (973 35 15 11) i a Turisme Rural de l’Alt Urgell, TRAU (973 35 31 12).

 

 

 

6a etapa: Os de Civís - Sant Joan de l’Erm.

 

 

És l’etapa més curta i senzilla de la volta i transcorre tota per pistes en prou bon estat.

 

Sortim d’Os de Civís pujant cap al Coll de Conflent. A la baixada passem per les bordes de Conflent i arribem a Santa Magdalena, a la vall del mateix nom. La pista segueix baixant per la vall, però de seguida s’enfila a l’esquerra fins a Sant Joan de l’Erm, una de les estacions d’esquí nòrdic més emblemàtiques dels Pirineus.

 

Si volem allargar un xic l’etapa, podem anar a dormir al Refugi de Comes de Rubió, a 1 hora escassa en bicicleta seguint l’etapa de l’endemà.

 

 

 

 

 

Llibre de ruta: E61

Allotjaments

 

Xalet refugi de la Basseta, (973 29 80 15). Refugi de Sant Joan de l’Erm, just on acaba l’etapa.

 

Refugi Comes de Rubió (973 25 00 46, 973 62 30 49, 677 06 57 73). Refugi situat a la vinyeta 8 de l’última etapa, a 6 km de Sant Joan de l’Erm.

 

 

7a etapa: Sant Joan de l’Erm - Gerri de la Sal.

 

 

Aquesta última etapa ens porta dels verds boscos d’avets de Sant Joan de l’Erm al terreny molt més sec de Gerri de la Sal. És una etapa llarga, tot i que el desnivell de pujada no és massa gran. El tram de després del Port del Cantó és trialer i molt bonic, però un xic perdedor.

 

Sortim de Sant Joan de l’Erm pujant en direcció al Pic de l’Orri i baixem tot seguit cap al Port del Cantó passant pel Refugi de Comes de Rubió. Després de creuar la carretera, seguim la carena cap al SO, primer per una pista i després per uns caminets perdedors. Hi ha un bon tram trialer que es pot fer pràcticament tot sobre la bici si som capaços de trobar l’itinerari bo amb el LLR i el mapa. Un cop als Plans dels Ginebrons, hem de pujar per una pista amb pendents molt drets i tot seguit un llarguíssim descens ens deixa altre cop a Gerri de la Sal.

 

Arribant a Gerri, passem per l’antic Monestir de Santa Maria de Gerri, magnífic monestir benedictí del segle XII que ben bé val una paradeta.

 

 

 

 

 

Llibre de ruta: E71, E72, E73

Allotjaments

 

L’única fonda de Gerri de la Sal és L’Oreneta (973 66 21 12), que només està oberta a l’estiu. També podem pernoctar a la Casa Parramon (973 66 20 36); residència-casa de pagès situada al poble de Peramea, a pocs quilòmetres de Gerri i proper a la vinyeta 4.

 

Perfils altimètrics

 

Altres guies de la mateixa sèrie

 

1. Volta al Ripollès (Editorial Alpina, esgotada)
2. Volta a la Cerdanya (Editorial Alpina, esgotada)
3. Volta al Pallars Sobirà
4. Volta a la Val d’Aran (Editorial Alpina)

 

Tornar a la pàgina d'inici

Estamariu, 21 d'agost de 2008                                                   Albert Castellet (albert.castellet@gmail.com).